Audio tourLa Bastida de Clarença, ua bastida gascona « charnega » en Navarra Baisha
2 sights
- Audio tour Summary
-
Audio tour Summary
Durada : 2h
Tèxtes e lectura preu : Miquèu Baris
Credit fotografic : Françoise Roques.
Un partenariat : IEO, IEO 40, Camille Jautrou (Servici civic IEO - FFCU).Visita possibla en francés e en occitan (gascon).
Endé nos har saber çò que pensatz de la visita,empleatz lo nòste questionari de satisfaccion.
----------------------------------------------------------------------------
La Bastida de Clarença, las parets que’vs condan…
Las bastidas, vilas navas de l’Edat-Mejana, que’s son desvolopadas sustot hens lo sud-oèst de la França (on e n’existan haut o baish 350) au cors deus sègles XIIIau e XIVau, sus decision de personatges de haut reng com los senhors locaus, las autoritats religiosas e a bèths còps medish los reis, com e n’es lo cas ací.
La Bastida de Clarença qu’estó apitada o fondada en 1312 preu Loís lo Ièr de Navarra qui succedí au son pair Felip lo Quatau lo Bèth sus la sèda de França, dus ans mei tard, devath lo nom deu Loís lo Xau lo Hutin.
Las bastidas que son vadudas d’un movement d’urbanisme portat per l’espandiment demografic e comerciau de l’epòca, e la lor fonccion originau qu’èra de gropar ua populacion per la securizar e la protegir, e valorizar un parçan.
Qu’estón atau l’atruna d’ua vertadèra politica d’amainatjament deu parçan. Lo lor modèle en damièr qu’es utilizat hens d’auts país d’Euròpa.
Mes mantuns factors que hiquèn chic a chic fin au son espandiment : lo chepic de la noblessa cara a l’autonomia d’aqueras vilas, la desalenada demografica, e l’aviada de la Guèrra de Cent Ans.
Que vam assajar de’vs condar l’istòria d’aquera bastida particulara, fondada en 1312, e de la vos har visitar d’ua faiçon detalhada, de baish en haut, puishque’s tròba sus un penent o ua còsta, dab l’arriu aperat la gaujosa qui s’escor de long per halar en baish de la vilòta de cap ad Ador.
Bona visita !
- 1 La fondacion de La Bastida de Clarença en 1312
- 2 De 1312 a uei, lo medish traçat d’urbanisme
- 3 La capèra Nòsta-Dauna de Clarença
- 4 La glèisa Nòsta-Dauna de l’Assompcion
- 5 La pòrta deus Cagòts
- 6 Lo segrat israelite
- 7 Lo « Casalòt »
- 8 L’ostau vielh
- 9 Las parets de plom
- 10 Lo molin deu Batan
- 11 Los « taulèrs » de l’arrua Nòsta-Dauna
- 12 L’ostau Mètge
-
Audio tour Summary
Durada : 2h
Tèxtes e lectura preu : Miquèu Baris
Credit fotografic : Françoise Roques.
Un partenariat : IEO, IEO 40, Camille Jautrou (Servici civic IEO - FFCU).Visita possibla en francés e en occitan (gascon).
Endé nos har saber çò que pensatz de la visita,empleatz lo nòste questionari de satisfaccion.
----------------------------------------------------------------------------
La Bastida de Clarença, las parets que’vs condan…
Las bastidas, vilas navas de l’Edat-Mejana, que’s son desvolopadas sustot hens lo sud-oèst de la França (on e n’existan haut o baish 350) au cors deus sègles XIIIau e XIVau, sus decision de personatges de haut reng com los senhors locaus, las autoritats religiosas e a bèths còps medish los reis, com e n’es lo cas ací.
La Bastida de Clarença qu’estó apitada o fondada en 1312 preu Loís lo Ièr de Navarra qui succedí au son pair Felip lo Quatau lo Bèth sus la sèda de França, dus ans mei tard, devath lo nom deu Loís lo Xau lo Hutin.
Las bastidas que son vadudas d’un movement d’urbanisme portat per l’espandiment demografic e comerciau de l’epòca, e la lor fonccion originau qu’èra de gropar ua populacion per la securizar e la protegir, e valorizar un parçan.
Qu’estón atau l’atruna d’ua vertadèra politica d’amainatjament deu parçan. Lo lor modèle en damièr qu’es utilizat hens d’auts país d’Euròpa.
Mes mantuns factors que hiquèn chic a chic fin au son espandiment : lo chepic de la noblessa cara a l’autonomia d’aqueras vilas, la desalenada demografica, e l’aviada de la Guèrra de Cent Ans.
Que vam assajar de’vs condar l’istòria d’aquera bastida particulara, fondada en 1312, e de la vos har visitar d’ua faiçon detalhada, de baish en haut, puishque’s tròba sus un penent o ua còsta, dab l’arriu aperat la gaujosa qui s’escor de long per halar en baish de la vilòta de cap ad Ador.
Bona visita !
Reviews
No reviews yet
Write the first review